 |
| Quaderns d'Animació núm. 41 |
SOBRE LA CIUTADANIA I LA DIGNITAT
Lluny de discursos elitistes, assistencialistes, dirigistes i dogmàtics en els quals es mouen tant una Educació Social centrada en la resposta més immediata a les necessitats i contradiccions socials com una animació sociocultural dirigida que utilitza la participació com a mecanisme de compensació del sistema, tant una praxi com l'altra, com a dinàmiques socioculturals de les quals es doten les comunitats per a assegurar la seua cohesió i sostenibilitat, han de posar l'accent en l'autogestió de xarxes de convivència i ciutadania activa.
Una ciutadania activa que es construïx des del protagonisme, el debat, la presa de decisió i el compromís amb les decisions de la col·lectivitat. Una ciutadania inclusiva capaç de generar narratives de consens, suport mutu, col·laboració i gestió col·lectiva de projectes de benestar individual i col·lectiu construïts des del respecte i la valoració dels interessos i inquietuds dels membres de la comunitat.
(...)
Enfront de discursos funcionalistes basats en l'eficiència, l'utilitarisme i una resposta acrítica a unes certes necessitats socials, enfront de narratives excloents de tipus racista, patriarcal, dogmàtiques i bel·licistes, l'educació sociocultural ha optat sempre per la dignitat humana. Una dignitat que es construïx des del respecte i l'acceptació de l'altre, una consciència crítica enfront de dogmatismes i estereotips, el protagonisme i la visibilitat de totes les sensibilitats, posant la tecnologia i l'organització al servici de la persona i no al contrari, així com construint xarxes interculturals de convivència i ciutadania activa.
*traducció de l'original
