Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945 – Sant Cugat del Vallès, 2021), s'ha mort avui a causa d'un càncer. Home compromès sempre va prendre partit en favor de la justícia social, dels més desfavorits i en contra del capitalisme, un sistema que considerava “criminal”, i va actuar des del pacifisme.
Arcadi va ser referent per a diverses generacions d’activistes, pacifistes, anticapitalistes, cooperativistes. El seu compromís amb un món més just el va marcar de ben jove i va vincular-lo als moviments antifranquistes. També ha estat un referent per a totes aquelles persones vinculades a l'animació sociocultural.
Era doctor en economia per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una tesi sobre desmilitarització. Als primers anys vuitanta, va incorporar-se a l’organització Justícia i Pau, de la qual fou president entre el 2001 i el 2014.
El nombre de campanyes que Arcadi Oliveres va moure és molt gran: va fer la primera gran campanya en favor del 0,7% (per al desenvolupament dels països empobrits); la campanya del “No a l’OTAN”; la de l’objecció fiscal a la despesa militar; la campanya a favor de la insubmissió… Va organitzar mobilitzacions contra la guerra del Golf Pèrsic; en favor de la cancel·lació del deute extern; en favor de la promoció de la banca ètica a Catalunya; contra la guerra de l’Irac. Va ser el mediador en la tancada a l’església del Pi per regularitzar els papers d’un grup d’immigrants, l’any 2001. Va donar suport al moviment del 15-M. I el 2013, amb Teresa Forcades, va presentar Procés Constituent.
Us enllacem una glossa que ha publicat hui La Directa de l'economista i activista social pronunciada per David Fernández amb motiu de la concessió a Oliveres del premi ICIP, atorgat per l'Institut Català Internacional per la Pau, l'any 2018. "Totes i tots som Arcadi (o què més voldríem)".
Pàgina de la Viquipèdia
Somos Arcadistas. Article a El Salto Diario
Us adjuntem també enllaç al Documental "Mai és tan fosc" del 2014 que fa un retrat de l'activista.
