Radiografia de projectes d’impacte en adolescència i joventut al País Valencià

El pròxim dia 18 de setembre es farà la presentació de l'informe "Radiografia de projectes d’impacte en adolescència i joventut al País Valencià", un treball impulsat per la Càtedra de Joventut de la Universitat de València en col·laboració amb l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ).

Cartell de presentació

L'acte tindrà lloc a la Sala Refectori del Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) de València, a les 10.00 hores.

Segons les institucions promotores "l’objectiu del treball és teixir xarxes, inspirar noves accions i generar oportunitats d’acompanyament a la joventut, tot reforçant la idea que la força del territori resideix en les persones i projectes que el fan créixer".

Així mateix, tal com es pot llegir en el portal web de l'IVAJ, "la Radiografia pretén identificar, reconèixer, visibilitzar, transferir i promoure la creació de coneixement dels i les professionals del territori. Però també vol contribuir a la generació de nous projectes, noves perspectives i noves estratègies a partir de l’exposició i la contaminació mútua entre allò que es genera diàriament als pobles, a les comarques i als barris".

L’acte és d’entrada lliure amb inscripció prèvia i, també, es podrà seguir a través del canal de YouTube de l'IVAJ.

La Càtedra de Joventut UV va nàixer en 2022 fruit de l'acord entre la Universitat de València i l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ). Des de la Càtedra es pretén fomentar la transferència del coneixement, la investigació, la formació i la innovació en temes relacionats amb la joventut i les polítiques de joventut.

Fonts d'informació:

Càtedra de Joventut de la Universitat de València

Institut Valencià de la Joventut (IVAJ)

Quaderns d'Animació núm. 42 ~ Juliol 2025

Quaderns d'Animació núm. 42

Editorial

PROFESSIONS DE PROXIMITAT PER A UNA CONVIVÈNCIA DIGNA 

Tant l'animació sociocultural com l'educació social són, malgrat qui pese, professions de proximitat basades en la convivència en el si dels grups, la interactivitat com a detonant d'una autèntica comunicació, la confiança, l'empatia, el diàleg i el compromís amb l'altra persona. Tant una professió com l'altra naixen i es desenrotllen en el si dels grups socials, en els barris, al carrer, en la trobada interpersonal directa i interactiu. 

Per això, ens fa mal, especialment quan escoltem professionals de l'educació sociocultural realitzar afirmacions del tipus: “De tant en tant les persones educadores hauríem d'eixir del despatx i mirar al nostre voltant”. O quan en ple noticiari de la televisió estatal escoltem el testimoniatge d'una jove acollida en el sistema de protecció quan, referint-se als seus educadors, afirma: “Elles i ells fan el seu treball, però en tot el procés mai trobes a ningú amb qui compartir els teus problemes i contar el que t'està passant” 

I, què és el que està passant? Estem convertint unes professions que són de proximitat i confiança en unes professions burocratitzades organitzades a través de protocols, informes, avaluacions i projectes allunyats de la visibilitat i l'autèntic protagonisme dels nostres educands? 

(...)

Malgrat les traves burocràtic administratives, malgrat la invisibilitat social a la qual ens sotmeten els sectors més reaccionaris de la societat neoliberal, estes professions estan vives, desenrotllen funcions essencials per a una convivència intercultural digna i constituïxen un pilar bàsic de la consolidació d'unes comunitats socials democràtiques i inclusives. 

    *traducció de l'original